VIURE EN EL PRESENT PER EDUCAR CONSCIENT

Una de les queixes més comunes entre els pares i mares és que els fills no sempre es comporten com a nosaltres ens agradaria, especialment en l’etapa dels 2 als 4 anys on proven els límits i entenen què està bé i què no està bé en la societat on vivim.

Ens queixem que fan rabietes, que a vegades qualsevol cosa els molesta o els fa enfadar. Ens queixem perquè estem cansats i no sabem com gestionar-ho. Probablement ens queixem perquè ens costa molt viure en el present. La reacció que nosaltres tenim amb el comportament dels fills quan estem estressats o preocupats condiciona l’aprenentatge dels nostres fills. I no en som prou conscients.

Un exemple tonto. Imagina que tu i el teu fill/a (de 2, 3 o 4 anys) esteu esperant que el semàfor es posi verd per creuar la carretera. Tens al teu fill agafat de la mà perquè està tota l’estona intentant creuar. I cada cop que ho intenta, li dius, espera’t. Encara no. No passis. I ho fas de manera automàtica perquè en realitat no estàs pendent del que està passant. Estàs pensant en la feina, en allò que t’has deixat de fer o en el comentari que t’ha fet la teva parella, la teva mare, la teva sogra o la teva amiga. O estàs pensant què faràs per sopar i si avui banyareu o no perquè estàs tan cansada que no et ve de gust. O estàs consultant el mòbil que acaba de sonar. I al final, quan el teu fill ha inentat creuar tantes vegades que has perdut el compte, et poses nerviosa i dius allò de: “vols fer el favor de parar! T’he dit que no podem creuar!”. I estàs tant pendent d’altres coses que no t’has adonat que l’única cosa que vol el teu fill és creuar el carrer perquè ha vist un colom i el vol perseguir. O perquè ha vist un company de la llar d’infants  i vol córrer cap a ell. I com que tens la ment tan ocupada en altres coses, acabes pensant que no saps què fer amb aquest nen, que no fa mai cas de res. Ja li pots dir que no faci alguna cosa, que passa de tot i no t’escolta.

En realitat, el nen no ha tret cap aprenentatge de la situació. No ha entès perquè no pot creuar, simplement se li ha dit que no ho pot fer. Ningú ha estat pendent de l’aprenentatge del nen ni del que li passava pel cap en aquell moment, ningú ha estat pendent d’entendre per què volia creuar.

En canvi, si estàs en el present, i estàs pendent d’agafar la mà al teu fill per creuar el carrer junts, probablement estiguis més tranquil·la i siguis capaç de dir “quan el ninot del semàfor es posi verd, creuarem perquè si està vermell ens poden atropellar els cotxes”. El teu fill t’escoltarà amb calma perquè estaràs amb ell, en el present que és l’únic temps que coneixen els nens. I això no vol dir que no intenti creuar i córrer per perseguir el colom o saludar el seu amic. Però haurem evitat cridar, haurem parlat en positiu i no en negatiu, i haurem promogut que el nostre fill comenci a aprendre que la carretera es creua quan el semàfor està de color verd. En funció de l’edat del nen, fins i tot li farà gràcia esperar i veure quan el ninot canvia de color.

Viure en el present significa ser conscient del que fas a cada moment, del que dius a cada moment i significa viure. Viure de veritat, tenint en compte cada situació i sent conscient dels moments que vivim. Des que sóc mare no hi ha res que sigui més important que els meus fills. I a vegades no som conscients de les seves necessitats perquè ens perdem en les nostres i perquè ens preocupem per moltes coses que no són tan greus. Tot passa, i tot passa molt ràpid. Val la pena ser conscient del que fem a cada moment perquè el futur es construeix a partir d’aquest present.

Sempre que començo una meditació, agafo una frase de la meva mestra que m’agrada molt i m’ajuda a situar-me: “no importa el que hagis fet abans ni el que hagis de fer després, importes tu aquí i ara”. Doncs estaria bé que quan tornem de la feina i arribem a casa o quan anem a recollir els nens al cole siguem capaços de pensar un moment en això, no importa el que haguem fet abans durant el dia ni les preocupacions que tinguem, només importem nosaltres amb els nostres fills aquí i ara.