L’EMBARÀS CONSCIENT

Estar embarassada sovint és entès com una petita part del que realment significa. Quedar-se embarassada no significa només que en un futur proper seràs mare sinó que també significa que durant uns mesos el teu cos de dona acollirà una vida al ventre. Una vida que ja existirà des del primer moment en que es concep i que poc a poc, s’anirà creant, desenvolupant i creixent. Això suposa acceptar-se i entendre’s a una mateixa com a dona creadora, portadora d’una nova vida, responsable d’acollir una ànima que arriba. El nostre cos es converteix en el canal d’una altra persona per créixer, per alimentar-se, per desenvolupar-se i també serà el canal per on néixer.
Per tant, estar embarassada no és només que durant 9 mesos et creixerà la panxa perquè tindràs un nadó sinó que ja abans de la concepció, el cos es prepara, s’adapta a la realitat de la nova situació i accepta que és capaç de crear. Moltes vegades no som conscients de la totalitat de l’embaràs. No som conscients que el nostre cos energètic acull un altre cos energètic i el protegeix durant molt de temps.
Tampoc som conscients del cansament que això pot arribar a suposar per una dona, i tot i que cal mantenir-se activa, també cal tenir molt en compte totes les necessitats físiques i emocionals que sentim. Perquè són necessitats reals. Des del moment que et quedes embarassada (i ja no et dic quan tens un nen!) tothom opina sobre si la panxa és grossa, petita, alta, baixa, opinen sobre si et trobes bé, malament, si tens cremor o si tens les cames cansades. Fins i tot a partir d’aquí es fan apostes sobre el sexe del nadó, sobre la quantitat de cabell que tindrà o sobre si dormirà bé o malament. Estem tan acostumats a escoltar el món exterior que, a vegades, pot ser difícil escoltar-nos a nosaltres mateixes. Durant l’embaràs, el cos ens parla constantment, i hem d’aprendre a escoltar-lo perquè som nosaltres les que estem acollint una vida. I ens és igual si és nen o nena, si té cabell o no, si serà gran o petit o si dormirà bé o malament. Ens és igual perquè hem acceptat que aquesta ànima sigui la llavor que deixarem al món. Per tant, l’estimarem incondicionalment. Però, abans, haurem après a estimar-nos a nosaltres mateixes, per sobre de totes les coses.

Laura Bernà
La Casa Mare